En aquesta segona i última classe sobre les recitacions poètiques em va tocar a mi sortir davant del públic, amb la Mar Hosta, la meva parella.
Creia que teníem més avantatges i possibilitats de recitar millor el poema, ja que a la classe anterior, juntament amb la professora, vàrem nombrar aspectes a millorar sobre les recitacions passades.
El nostre poema que vam escollir ja que ens va agradar molt va ser "Cal que neixin flors a cada instant" de Lluís Llach:
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo,
l'hem de treballar,
l'hem d'anar regant,
encara que l'osada ens faci mal.
No somniem passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.
Al principi estàvem un pel nervioses però a mida que l'anàvem recitant aquests nervis anaven desapareixent. Vam quedar molt contentes de la nostre recitació ja que creiem que ho hem fet bastant be. Al saber-nos molt bé el poema ens ha donat seguretat en nosaltres mateixes i en la nostre tasca a realitzar, per tant vam tenir una bona entonació i vocalització. El to també era l'adequat per a que ens pogués sentir tota la classe.
L'únic aspecte a millorar va ser la mirada. Vaig estar quasi tota l'estona mirant a un punt fix per poder concentrar-me més en comptes de mirar el públic.
Per finalitzar la classe vam fer una activitat de pronunciació de la lletra "ll". La classe es va dividir en dos grups, els que crèiem que si que la pronunciàvem bé i els que no per tal de comprovar-ho i que cadascú acabes en el grup corresponent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada