El bon comunicador

Hola a tots!

Aquesta és una tasca que hem hagut de realitzar en grups de 5 o 6 persones. Es tracta de pensar qui és un bon comunicador per a nosaltres i seguir-lo durant dos mesos i mig, fins a l'entrega del treball. Amb el meu grup vam escollir a Risto Mejide com a bon comunicador.

Seguidament us deixo dos links. En el primer hi podreu trobar el seguiment de tot el treball que hem anat fent durat aquests mesos, i el segon és el lloc de la publicació d'aquest seguiment:

1. https://docs.google.com/presentation/d/1gTtGSIN6CaMJVneiZthM0M4oNCoANde0P8XDDjV0M_I/edit?usp=sharing

2. http://grup1boncomunicador.blogspot.com.es/

http://ecodiario.eleconomista.es/interstitial/volver/edarlingnov13/flash/4501831/index.html

Amb aquest treball ens ha servit per posar en pràctica tot el que hem anat aprenen durant el primer semestre i tots els programes que hem anat utilitzant. També hem millorat a l'hora de ser constants ja que aquest treball ho requeria, el seguiment havia de ser continu i constant.

 

Cal dir que ens queden moltes coses per aprendre i millorar en comparació d'altres grups de casse.

 

 

 

Últimes recitacions poètiques

En aquesta segona i última classe sobre les recitacions poètiques em va tocar a mi sortir davant del públic, amb la Mar Hosta, la meva parella.

 

Creia que teníem més avantatges i possibilitats de recitar millor el poema, ja que a la classe anterior, juntament amb la professora, vàrem nombrar aspectes a millorar sobre les recitacions passades.

 

El nostre poema que vam escollir ja que ens va agradar molt va ser "Cal que neixin flors a cada instant" de Lluís Llach:

Fe no és esperar,

fe no és somniar.

Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.

Fe és un cop de falç,

fe és donar la mà.

La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat

sense haver sembrat,

no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo,

l'hem de treballar,

l'hem d'anar regant,

encara que l'osada ens faci mal.

No somniem passats

que el vent s'ha emportat.

Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.

Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar,

fe no és somniar.

Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.

Fe és un cop de falç,

fe és donar la mà.

La fe no és viure d'un record passat.

Enterrem la nit,

enterrem la por.

Apartem els núvols que ens amaguen la claror.

Hem de veure-hi clar,

el camí és llarg

i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant

sense perdre el pas.

Cal regar la terra amb la suor del dur treball.

Cal que neixin flors a cada instant.

 

Al principi estàvem un pel nervioses però a mida que l'anàvem recitant aquests nervis anaven desapareixent. Vam quedar molt contentes de la nostre recitació ja que creiem que ho hem fet bastant be. Al saber-nos molt bé el poema ens ha donat seguretat en nosaltres mateixes i en la nostre tasca a realitzar, per tant vam tenir una bona entonació i vocalització. El to també era l'adequat per a que ens pogués sentir tota la classe.

 

L'únic aspecte a millorar va ser la mirada. Vaig estar quasi tota l'estona mirant a un punt fix per poder concentrar-me més en comptes de mirar el públic.

 

Per finalitzar la classe vam fer una activitat de pronunciació de la lletra "ll". La classe es va dividir en dos grups, els que crèiem que si que la pronunciàvem bé i els que no per tal de comprovar-ho i que cadascú acabes en el grup corresponent.

Primeres recitacions poètiques

Avui ha estat la primera classe en que han començat a recitar alguns poemes. Aquesta tasca la podíem dur a terme individualment o en parelles, aquesta tria era la nostre decisió.

 

Ens hem posat en semicercle per a fer una classe més propera i què qui surti a recitar se sentí més arropat pels seus companys, els quals, un d'ells faria d'apuntador.

Què és un apuntador? Doncs és una persona que ajuda al recitador en el cas de que s'entrebanqui o s'oblidi d'algun fragment del poema.

 

Qui sortia davant de a classe a recitar el seu poema podia decidir la postura del públic. Per exemple, la majoria de parelles ens han demanat que tanquéssim els ulls, així se sentitien més tranquils a l'hora de recitar. D'altre banda, amb aquest fet, el públic també es pot centrar únicament amb les paraules del poema i amb la manera en que ha estat recitat.

 

Al final de la classe hem corregit alguns errors per poder millorar a l'hora de recitar un poema. Els interioritzaré ja que, d'aquí a dos setmanes, hem toca a mi recitar el meu poema amb la meva parella Mar Hosta.

 

 

 

http://biblioteca24de4.blogspot.com.es/

Preparació de la poesia

A l'assignatura de COED (Comunicació Oral Escrita i Digital) ens han proposat una nova tasca, recitar un poema davant de la classe i la professora.

 

Ens van ensenyar un petit vídeo d'una nena d'uns 5 anys recitant un poema bastant llarg pels vols de nadal. A partir d'aquí la professora ens va donar un missatge bastant motivador: "Si aquesta nena de 5 anys ha pogut aprendre aquest poema i recitar-lo tan bé, vosaltres també podeu i, inclús, de més complicats".

 

Per poder recitar-lo sense complicacions ens van fer aprendre, a la mateixa hora de classe, un travallengües, i dir-lo cada vegada més ràpid fins que ens surtis de tot bé i no ens entrebanquéssim en cap moment. Aquest travallengües era:

 

"Una gallina xica tica mica camacurta i vallarica va tenir sis polls xics tics mics camacurts vallarics si la gallina no hages estat xica tica mica camacurta i vallarica els sis polls no hagesin estat xics tics mics camacurts i vallarics"

 

L'últim concell que vam rebre a aquella classe va ser què, alhora d'aprendre el poema, l'hem de recitar mentre fem altres coses. Si al fer-ho pots dir el poema sencer i sensecap complicació voldrà dir que l'han interioritzat i estàs preparat per recitar-lo sense problemes.

http://www.fotolog.com/nurinu_nurinu/

Què és la poesia?

http://pulcinella291.forumfree.it/

 

 

 

La professora de COED ens va preguntar: "Què es per a vosaltres a poesia?".

 

El que volia amb això no era escriure una definició del que era per nosaltres la poesía  sinó representar-ho mitjançant un dibuix o més d'un. Per exemple, jo vaig dibuixar una nota musical, la clau de sol, una flor i un núvol. És el primer que se'm va venir al cap al escoltar la paraula "poesia".

 

Un cop tothom tenia dibuixat el que per a ell representava havíem de passar, un per un, per davant de la classe per a que tothom ho pugues observar i veure el que significava la poesia per a altres persones. Personalment vaig veure que molts dels dibuixos coincidien.

 

Per acabar el tema sobre la poesíi més endavant haurem de recitar un poema davant de tota la classe per tal d'entendre la poesia, si pot ser, de maneres més diferents a la que un ha pensat en la classe d'avui.

La competència comunicativa

Components de la competència comunicativa:

 

- Competència lingüística o gramatical. És la que fa referencia al domini del codi lingüístic i s'ocupa del nivell fonològic, morfològic, sintàctic, lèxic i semàntic.

 

- Competència sociolingüística.. fa referencia a les regles socioculturals d'us i s'ocupa de la situació dels participants, el propòsit de la interacció, de les normes i de les convencions.

 

- Competència discursiva. Fa referencia a la combinació de normes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. S'ocupa de la cohesió de la forma i de la coherència en el significat.

 

- Competència estratègica. fa referencia a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que s'utilitza per a compensar diferències provocades per limitacions i insuficiències, i per afavorir l'efectivitat de la comunicació.

El discurs

Estructura del discurs:

 

- Introducció. És el pas més important per poder guanyar-se al públic, si la presentació comença bé, segurament acabarà bé. Dins d'aquest primer apartat ha d'haver-hi la presentació del tema i els seus objectius.

 

- Desenvolupament. És l'apartat on es transmeten les informacions al públic en un cert ordre cronològic.

 

-Conclusió. És un és realitza la síntesi final i el tancament del discurs. La ment de tot el públic és quedarà amb la idea final, amb la síntesi.

 

La llengua del discurs expositiu:

 

Les seves característiques són:

 

- Neutre, precisa i accessible.

- No està influïda per la prosa escrita o tècnica.

- Hi han definicions dels termes.

Característiques de la llengua oral formal

Dins de les característiques de la llengua formal escrita hi trobem tres trets: contextuals, textuals i lingüístics.

 

Trets contextuals

 

Dins d'aquest apartat trobem les següents característiques:

 

- Són de caràcter no universal i d'aprenentatge escolar, és a dir, aquest tret no es desenvolupa sense un treball previ. Hem de saber parlar de diferents maneres en les situacions corresponents, com per exemple, amb un professor, amb els teus pares, amb els amics, etc. Tothom pot arribar a persuadir si té les suficients estratègies per a fer-ho.

 

- La contextualització és acústica, efímera i produïda en temps real. Els sons es produeixen en aquell mateix moment, sobre la marxa.

 

- És de context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. Diem que és compartir ja que l'espai entre l'emissor i receptor és el mateix.

 

Trets textuals

 

Posseeix les següents característiques:

 

- És formal i generalment monologada. Sol haver un únic interlocutor i diversos oients.

- Informativa, planificada i de temes sovint especialitzats.

- Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. Aquest fet remarca l'expressió corporal.

 

Trets lingüístics

 

Els podem caracteritzar en:

- Paper fonamental dels trets suprasegmentatl, és a dir, els que tenen a veure amb la veu i el ritme. Són els que aconsegueixen mantenir l'atenció.

- Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjaecions, el·lipsis, etc.

Té una correcció normativa i utilitza la varietat estàndard.

Identitat i territori

Hola a tots!

En aquesta entrada us parlaré d'un treball que hem hagut de realitzar per parelles. Aquesta tasca és diu "Identitat i territori" i consistia en trobar alguna cosa o fet en comú amb la teva parella, que hagués marcat la teva vida i la del teu company o companya. Un cop fet el treball l'hem hagut d'exposar davant la classe.

Jo, aquest treball el vaig realitzar sobre el ball, amb la meva companya i amiga Claudia Fernández.

Primer de tot vam voler explicar, de forma resumida, quins tipus de balls hem fet al llarg de la nostre infància i adolescencia. Després el que és per nosaltres el ball i el que ha influït en les nostres vides. Creiem que el ball és una forma molt divertida de fer esport i a la vegada de deixar anar la imaginació i l'esperit de creació.

Finalment vam tancar l'exposició amb una conclusió sobre el ball, formulada a través d'un video que vam incloure a la presentació i que ens va fer relexionar: "El ball i la música no entenen d'etnies ni de religións"

Personalment el ball m'agrada molt com a mètode per fer esport, com ja he esmentat anteriorment, però també és una forma amb la qual em puc oblidar de tots els problemes que pugui tenir i aïllar-me del món per uns moments. Quan sona la música m'incita a ballar i  a pasar-m'ho bé.

Aquí us deixo el nostre treball perquè l'hi pogueu donar un cop d'ull! Fixeu-vos que està creat amb el programa Prezi, explicat en una entrada anterior del meu blog.

Com parlar bé en públic?

A classe de COED hem hagut de llegir un llibre molt interessant: Com parlar bé en públic. Aquest llibre ha estat elaborat per Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

És un llibre molt útil i interessant per perdre els mals hàbits i millorar les tècniques sobre exposicions cara el públic a través de concells i pautes que ens proporcionen els autors del llibre.

Un cop tothom se l'havia acabat el varem posar en comú amb tota la classe i, seguidament, vam crear entre tots el decàleg d'un bon comunicador, d'un comunicador eficaç.

Algú es podria preguntar què és un decàleg. Doncs bé, un decàleg és un conjunt de deu normes que es considerin bàsiques per a una activitat, en aquest cas per ser un bon comunicador.

Aquí us deixo el decàleg elaborat a classe, l'he extret del blog de la meva companya Paula Ballesté. ( http://paulaballeste.blogspot.com.es/2013/12/decaleg-dun-bon-comunicador.html )

Qui ets tu?

Aquest és un treball proposat per l'assignatura de COED (Comunicació oral, escrita i digital) on havíem d'escollir un/a company/a de classe, realitzar una descripció escrita sobre ell/a i finalment fer-li una foto on s'hi pugues veure un tret característic de la personalitat del noi o noia.

Un com vam arribar a classe amb el treball i la imatge fets havíem de penjar les fotografies per les parets de l'aula i així, simular una petita galeria d'art on cada alumne explicaria i argumentaria el que s'hi pot apreciar en cada una de les fotografies.

En el meu cas vaig triar a la Claudia Fernández. Aquí us deixo el meu treball. Espero que us agradi!

DESCRIPCIÓ SOBRE LA MEVA COMPANYA CLAUDIA

La Claudia és una noia de 19 anys. Físicament és d’estatura mitjana, de constitució prima i pell bastant clara. Té el cabell llarg, de color castany clar que tendeix a aclarir-se encara més. Els ulls li fan joc amb el cabell ja que també són clars, de color mel, però quan plora se li tornen verds. El seu nas es petit i els llavis no són ni gruixuts ni prims.

En el seu dia a dia tendeix a anar vestida d’una forma còmode però a la vegada arreglada i mona; li agrada molt portar complements, i més si tenen un valor sentimental per a ella (polseres, anells i collarets).

Ella, com a persona, és bastant insegura però sap sortir-se’n de les situacions difícils i prendre decisions importants que se li presenten a la vida. També és un pèl vergonyosa, però quan ja agafa la suficient confiança i es troba còmode amb la gent que l’envolta, no hi ha qui la pari. És molt bromista i sap sempre com treure un somriure. És molt riallera i sempre està feliç, encara que a vegades és tant negativa que necessita un cop de mà; mai es pot sentir sola ja que per a ella és molt important l’opinió de la seva gent i li agrada que els qui l’envolten es preocupin per ella, tal hi com a ella li agrada fer-ho pels altres.

Va decidir cursar el grau en Educació Infantil després d’una mala experiència passada al batxillerat amb els professors d’una escola. Creu que pot arribar mes lluny que altre gent i donar tot el possible per arribar a ser una molt bona mestra, cosa que no tinc cap dubte.

Responsable.

Llengua i llenguatge

Hola a tots!

 

Aquesta és la primera classe del primer curs de COED i hem estat parlant sobre la llengua i el llenguatge i sobre les seves diferencies.

 

La llengua és un sistema de signes orals (sons) propis d'una comunitat, en la qual no ha d'haver-hi característiques pròpies. Les llengües son autèntics monuments de la naturalesa. Dins d'aquestes s'hi troben diferents dialectes i registres: el col·loquial, l'estàndard i el formal.

 

També hi podem trobar diversos nivells, cadascun amb una propietat diferent d'una llengua. Aquesta és la classificació d'aquest aspecte:

- Pragmàtic ----> discurs o text.
- Semàntic -----> oració o paraula.
- Sintàctic ------> sintagma.
- Morfològic ---> morfema.
- Fonètic -------> fonema o so.

En canvi, el llenguatge és diferent. El llenguatge és més que un mitjà de comunicació. És omnipresent, és una facultat humana universal ja que tothom el posseeix d'una forma o d'una altre.

Els principals elements que defineixen el llenguatge són:

- L'organització de l'entorn.
- El pensament.
- La memòria (fa suport a la memòria).
- Autoexpressió (ens permet dialogar amb nosaltres mateixos, ens podem trobar per a reflexionar sobre alguna cosa).

I, les característiques del llenguatge com a facultat humana són:

- Do universal dels humans.
- Fa possible l'aprenentatge lingüístic.
- Marca els límits dels tipus de llenguüs que es poden adquirir.
- Es concreta en una llengua.