Creative Commons i Software lliure

El que vaig a explicar és un tema molt important que es parlarà a classe el pròxim dimarts i, sobretot, molt interessant. Espero que us pugui agradar.

Creative Commons, és una organització que té com a objectiu principal donar suport a un aspecte d'interès públic o privat sense propòsits comercials. Aquesta organització es dedica a reduir les barreres legals del món informàtic i virtual per a compartir treballs creatius.

Creative Commons ofereix diferents llicències, entre altres organitzacions, en l'àmbit del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic.

L'objectiu d'aquesta organització és donar possibilitats de que terceres persones utilitzin o modifiquin l'obra d'alguna persona, sempre i quant aquesta hi hagi donat permís. Ara bé, no es poden llicenciar uns materials els quals no tenen drets d'autor si hem fet Copyright. Com per exemple, no es poden llicenciar imatges copiades de Google (perquè no tenen drets d'autor) i introduïdes dins d'una presentació feta per un autor. Per tant cal anar en compte a l'hora de fer presentacions.

Per si algú dubta, posar les obres sota la llicència de Creative Commons no significa que perdin els drets d'autor sinó que és una forma d'exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones interessades en el tema.

Us deixo escrits dos espais on s'hi poden trobar molt bones fotografies llicenciades en Creative Commons: http://www.flickr.com/, http://www.wikimedia.org/.

Software lliure o programari lliure és un programari el qual pot ser estudiat i modificat sense restriccions.

La funció d'aquest programari és escriure les instruccions que després el processador llegirà i executarà. Perquè el processador entengui aquestes instruccions cal convertir el codi font ( conjunt d'instruccions escrites pel programari) per el codi executable (instruccions en codi binari que no més l'ordinador pot interpretar).

Es pot dir que un programari és lliure si permet les quatre llibertats definides:

1. La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit.

2. La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies.

3. La llibertat de redistribuir còpies

4. La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar.

Software privatiu o programari privatiu:

Creació d'un vídeo a YouTube: L'enigma

Aquest vídeo es un treball proposat pel professor de GTIC per tal que l'editessim mitjançant el YouTube (tema treballat a classe). És una eina senzilla que fa molt fàcil editar vídeos i està a l'abast de qualsevol persona amb un compte de YouTube.

El treball consistia en realitzar, per parelles, una petita historia i gravar-la per tal de penjar-la al YouTube i editar-la. Vam haver de tallar algunes parts del vídeo que no van sortir gaire bé. Alguna part la vam posar a càmera lenta, per donar-li èmfasi i allargar l'espera del qui el veu, i així mantindre'l amb una certa atenció. També vam afegir una música de fons, la que ens va semblar més adient per a la historia. Per acabar, vam triar el títol i el vam posar com a diapositiva al principi de tot del vídeo i fer la presentació.

Per poder penjar el vídeo al YouTube hem hagut de:

1. Registrar-nos per obtenir un compte a YouTube.

2. Accedir al lloc com a usuari i apretar el botó "Pujar".

3. Omplir un formulari on hi ha: títol del vídeo, descripció, categoria i etiquetes.

4. Seleccionar el vídeo.

5. Canviar la qualitat del vídeo a HD.

6. Fer click en el botó: "Pujar video".

Espero que us agradi!

La curació de continguts

Aquest terme ha estat citat a la publicació anterior sobre el Scoop.it. M'agradaria endinsar-m'hi tal com ens ho ha proposat el professor de l'assignatura de GTIC.

La curació de continguts és la selecció de la informació interessant pels usuari,s entre tots els continguts que s'han publicat i que es publiquen a Internet. Aquesta selecció consta de diversos passos que s'han de realizar:

1. La recolecció: En aquesta fase el documentalista recorre la web per a trobar informació que pot ser rellevant pels usuaris. És el primer apropament a tota la informació, la qual cosa fa que aquesta fase sigui amb la que un hi dedica més temps.

2. Filtre: És la fase més important ja que s'identifica més amb el treball de la curació de continguts. La informació triada anteriorment s'ha d'analitzar i escollir la que creiem que ens serà més útil per a la nostre publicació.

3. Distribució: En aquest pas els factors més importants són el medi de difusió i l'hora. Hem de saber en quins medis online podrem trobar els usuaris i quina franja horaria és la més comú per trobar-los.

4. Anàlisi: S'ha de realitzar un anàlisi dels resultats per a poder veure l'èxit de l'acció. D'aquesta fase s'han d'extreure els èxits, però també els errors.

Què és Scoop.it?

Scoop.it (en català: "primícia") és una pàgina web que permet reunir i mostrar la informació o continguts que a un l'hi interessi a Internet. És una pàgina principalment de selecció i curació de continguts, que permet filtrar noticies sobre els temes del teu interès. Aquest contingut el trobem a partir del tòpic que triem quan ens creem Scoop.it.

A què ens referim quan diem tòpic?

Doncs bé, al crear-nos per primer cop un compte de Scoop.it et demana que trïs un tema (també anomenat tòpic) que t'interessi i del qual vulguis rebre informació. A continuació hauràs d'introduïr unes paraules clau, les que trobis més adients al tòpic triat, per tal de rebre informació i noticies que siguin més concretes sobre el tema escollit, i no tant generals.

En un mateix compte s'hi poden tenir molts tòpics.

Aquí us deixo un tutorial per s'hi li voleu donar un cop d'ull.

Què són els canals RSS?

Les RSS o Really Simple Syndication, són uns canals web que s'utilitzen per a publicar continguts actuals a pàgines web de notícies o, per exemple, a blogs com ara en aquest on hi estic treballant.

També permet rebre informació actualitzada, amb el lector RSS, sobre les teves pàgines web preferides sense la necessitat d'haver d'anar-les visitant una per una, ja que s'ajunten totes en un sol espai. Això facilita la búsqueda de la informació que un desitja segons els seus interessos.

Gràcies a l'ús de RSS, hi ha persones que estan subscrites a centenars de pàgines web i estan perfectament informats de tot el que es va publicant en elles. Obrint el lector RSS poden veure els títols de les notícies noves que s'han actualitzat en cadascuna de les pàgines a què s'han subscrit. Un cop han vist els titulars de totes les noves notícies publicades, poden passar a llegir, amb més detall, aquelles notícies que més els interessa.

Aquest servei es totalment gratuït.

 

Google Drive

Google Drive és un servei d'allotjament d'arxius, és un reemplaçament de Google Docs.

Al Google Drive s'hi pot accedir des d'ordinadors i disposa d'aplicacions per iOS i Android.

Permet crear, guardar i compartir, amb les persones que un desitgi, documents, fulls de càlcul, formularis, presentacions i, fins i tot, fulls de dibuix entre d'altres. Fins i tot pots compartir arxius amb persones de tot el món.

Aquest servei és molt útil sobretot per si s'han de fer treballs en grup (com els que estan penjats al blog). Totes les persones que estiguin dins del document podran canviar-lo o bé, afegir-hi coses al mateix temps que un altre company també hi està treballant. A més a més es pot afegir-hi el professor perquè pugui comentar i avaluar continuament el treball que estàs realitzant.

TREBALL COL·LABORATIU GTIC: LES NOVES TECNOLOGIES EN EL MÓN EDUCATIU

Amb aquesta nova activitat ens hem endinsat més profundament en el tema de les GTIC (Gestió de la informació, Tecnologies i Comunicació) en grups de 3, 4 o 5 persones. Hem realitzat el treball a través de Google Drive ja que fa més fàcil el treball en grup. 

És un treball que consisteix en reunir i redactar informació sobre les noves tecnologies dins les aules, exposant les nostres idees, els avantatges i els inconvenients, juntament amb la nostra opinió personal. Un cop acabat el document escrit hem hagut d'elaborar un Power Point amb les idees principals, per tal de que es puguin captar a primera vista i de manera més genèrica.

Finalment hem elaborat una enquesta per poder recaptar diferents informacions, opinions, acords i desacords de diferents persones i mirar quines són les respostes més freqüents i quines no.

A nivell personal i de grup, ens ha semblat bastant fàcil poder realitzar aquest treball ja que disposem de molta informació però, una mica complicat de penjar-ho tot al blog ja que hem hagut de canviar algunes mides d'aquests documents, perquè quedessin estèticament bé dins la pàgina.